diumenge, 9 de setembre del 2012

Vacances a la Normandie 1



Per fi van arribar les vacances al mes d'agost, just van marxar a l'onada de calor, després del primer dia de conducció vam fer nit a Burdeos. Encara que vam sortir per anar a sopar unes creps salades, l'esgotament per les hores de conducció i la calor que era realment asfixiant.....no vaig poder gaudir plenament, encara que em reservo una cita per una visita com cal.

A l'endemà vam arribar abans de l'hora de sopar d'allà. Quina sorpresa! Ja havien vist la casa per la web: http://www.fermedelamasserie.com però totes les expectatives van ser poques. 



La casa, un refugi on trobar la tranquil·litat després de les jornades esgotadores anant pels pobles i viles, impregnar-nos del paisatge i de tot allò que ens envoltava.



Aquestes son les vistes quan obria la finestra de la meva suitte. Els camps de blat de moro i a l'horitzó la Forêt du Saint-Sever-Calvados.

Quan descobreixo nous indrets, no tan sols son construccions o paratges diferents......la llum, l'espai, les olors ho envolten i fan d'aquell moment, d'aquella troballa un instant únic.

-Granville-



He de reconèixer que no volia anar a cap de les platges del desembarcament. Però el dia que em vaig deixar portar per la resta i van organitzar ells la sortida......doncs com evitar-ho realment s'ha de visitar. I amb el cos i l'anima encongits davant de la descripció del que va succeir 'le Jour J', (com denominen els francesos). Vam visitar Utah Beach, amb molt de respecte.

 -Utah Beach-

Cancale a la gran Baie du Mont Saint Michel, es impressionant a l'arribar i veure les barques sobre la sorra amb l'aigua del mar retirada metres i metres enllà. Potser em sobte per la meva cultura del Mediterrani.

Allà la fita era menjar ostres crues acabades de comprar i ho vaig fer!

-Cancale-                                      

  
Ja a Rennes a la capital de la Bretagne, hi ha un dels conjunts mes importants de cases típiques del S.XV-XVI amb els entramats de fusta, cadascuna diferent i no per això menys maca.

 -Rennes-






Villedieu-les-Poêles, es una de les viles properes a la maison. Encantadora, com no, amb les cases de granit, la tradició de treballar el coure que es palès en els seus carrers i la fàbrica de campanes de renom a tota França.

                        -Villadieu les Poêles-                          


Com em va agradar el viatge cap a Mortain, va ser deixant-nos anar per senders i camins fora plànol i vam tenir un regal inesperat. Una bonica vaca normanda, acabava de parir, el cadell ni tan sols podia aixecar-se. En silenci, amb el so de l'aire, de les llepades de la mare i les va-tacades del petit cada vegada que no se'n sortia.....MARAVELLOS!!!

-Cap a Mortain-

Terra de les llegendes del rei Artur, de fades i follets. 

Amb la Col.legiata de Saint Evroult del S.XII-XIII. Crida l'atenció aquest romànic dens i sobri que despunta lleugerament cap a terminacions del gòtic. Construït amb pedra vermella, l'església de planta rectangular amb tres naus separades per grans pilars i amb girola en l'àpside. A diferencia de les de casa nostre, on la girola es comença a veure en les de gòtic mes avançat. La nau central tanca amb una volta 'de cañón apuntado' realitzada en fusta, com totes les normandes.
Es molt enginyós la solució per fer dues zones de culte a cadascuna de les naus laterals. Com que no hi han capelles hi han uns pilarets policromats que donen color i importància.

 -Mortain-


I per fi la visita a Le Mont Saint Michel. Ven d'hora, per no trobar-nos el boom de turistes que com nosaltres anaven de visita.


 -Le Mont Saint Michel-



Era tan d'hora, que vam ser els primers i vam gaudir d'una passejada freda (això que anàvem molt abrigats) i tranquil.la.

  












 I per últim Coutances, amb la seva impressionat catedral d'estil gòtic normand. Planta de creu llatina, naus laterals amb capelles entre contraforts, part superior de la creu amb mes recorregut, doble girola a l'àpside també amb capelles entre contraforts. Amb l'esbeltessa, alçada i lluminossitat aconseguida pel claristori, típic del gòtic francès, no falten les policromies destacant les capelles de culte mes importants. 
Això si, amb un pou, mai ho havia vist, sorprenent!

 -Coustances-




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada