Qui te bons amics, amics de l'anima........no se com definir-ho. Un tresor es poc, mes aviat es saber que encara que no us vieu, saben com estas, que sempre seran i que quan necessitis una ma per aixecar-te, abans de demanar-la, ja seràs dempeus. Això no te preu!!!
Doncs ja fa temps que la Maria i la Gemma, 'em punxaven' perquè em dediques a fer postres. Però jo ho veia com un impossible, de fet ni m'ho plantejava.
Ella ja m'havia explicat com havia nascut l'idea d'un projecte, del que es una necessitat per a moltes persones: de CONFIANZA SOLIDARIA http://www.confianzasolidaria.blogspot.com.es/ i aixi es com em va engrescar en aquest voluntariat.
Com que una cosa porta a l'altre........de la paradeta que Confianza Solidaria va posar el passat 10 de Novembre a la cantonada de C.Casanova-Aragó, i de les cupcakes que vaig portar, va néixer l'interes per aquells dolços.
Aixi que la meva amiga ja tenia al telefon al Jesús, que m'estava fent unes targes personals i projectant el full informatiu del taller.
Gràcies a Santi, Lidia, Gemma, Maria, Jesús i a tota la gent de Confianza Solidaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada