dimarts, 13 de novembre del 2012

El Gust per la Cuina 1

De com va començar el desitj de cuinar.......no me'n recordo. El que si en ve a la memòria es l'oloreta que feia la casa dels meus pares, als menjars bons de la mare. Les sopes de peix, que en lloc les he tastat de tan bones: la de rap amb els trossets d'ametlles o la de gambes amb un xic de maionesa, la de petxines......es com si ara em vingues la flaire!


Quan van néixer els nens, em sentia com mai: estava exultant! Havia germinat  i no se d'on, un sentit de mare descomunal. Un instint de NODRIR que fluia per mi.



Em sentia tan be en la cuina de la casa de Collbató, i allà es on vaig començar a deixar anar l'imaginació. Plat  darrera plat amb les meves pifies, com no. Va deixar anar una forma de fer i un gust per les olors i els sabors.
Volia que quan els nens fosin grans i es recordesin de l'infantessa, les imatges estiguessin acompanyades de les olors de bons menjars: de panets, de magdalenes, galetones........


Desprès va venir l'interès per una alimentació més sana, fins arribar a la cuina vegetariana. Que Toni ho va celebrar moltíssim i junts combinàvem diferents plats i estils dins d'aquesta forma de fer.

També va despertar l'interès per l'estil de cuina d'un altre banda del mon. Aixi que de la mà de Daddy, vaig aprendre alguns truquets i plats del que definiria com 'cuina energètica vietnamita'.

De la mà de Karina vaig iniciar les primeres passes dins del mon de la decoració de la rebosteria. I quan anava a fer un curs de fondant per a pastissos la vida em va donar una bona clatellada. El meu estimat Toni ens va deixar perquè el seu temps entre nosaltres havia arribat a la fi.


Llavors tot va canviar, ja no trobava el què,.........suposo que era normal. Em vaig deixar anar de tot el que havia apres i ens alimentàvem d'una forma mes de subsistència.

De a poc a poc, tot va anar al seu lloc i de seguida el dolor es va convertir en comprensió, en l'acceptació de que tot te un perquè i que encara que en un primer moment no li trobem sentit, a la llarga com si res.........tot es on cal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada